Trastorns Conducta

Quan parlem de “mala conducta” ens referim principalment a desobediència i desafiament.

La desobediència la podríem definir com el “fracàs per iniciar una conducta requerida per un adult en un temps raonable, fracàs en mantenir l’obediència fins que totes les demandes contingudes en la ordre són complertes o fracàs en seguir normes de conducta prèviament establertes en una situació”.

El desafiament com “el nen manifesta resistència verbal o física a les instruccions dels pares arribant a poder-se mostrar agressiu quan aquests intenten imposar una ordre desobeïda”.

Les males conductes, agressives, d’oposició, desobedients o desafiants es troben sovint en la població infantil - juvenil com a part d’un desenvolupament evolutiu normalitzat. No obstant, quan la magnitud, freqüència o perseverança en el temps d’aquestes són excessives, poden necessitar la intervenció d’un professional de la salut per a corregir-les a temps.

La desobediència, les rabietes y el negativisme entre d’altres, constitueixen part dels trastorns de conducta més habituals durant la infantesa. Aquests problemes poden resultar pertorbadors per als pares donat que solen suposar desafiaments a la seva autoritat i control, van en augment de la seva freqüència, magnitud i el més significatiu, l’edat d’inici de cada vegada és més primerenca.

Una de les situacions més preocupants per als pares i educadors és veure com els seus fills i alumnes presenten dificultats a l’hora d’acceptar normes que la majoria dels nens accepten i compleixen. Podríem dir que els factors decisius per la situació actual és l’entorn en el que vivim, així com la cultura de l’ individualisme en la que vivim, la competitivitat extrema i el materialisme,  a l’hora que la tendència a delegar les funcions que haurien de tenir els pares, al context escolar únicament, sense una connexió e interacció adequada entre els dos sistemes. Com a conseqüència d’això, fins al 15% de les menors, presenten accions agressives, violentes e, inclús, delictives.

I com sempre hem de tenir clar que  es pares són un clar model per nen, i que han de ser un clar exemple a seguir per els seus fills.