Diversitat i diferència...

Des que vaig començar les classes de l'assignatura de "NESE" li he donat moltes voltes al fet que és el que vol dir diversitat, i segueixo pensant que fa referència a la diferència que hi ha entre les persones << cada persona és un món , el seu cervell és únic >>.

Si que és cert que hi ha diferències que ens porten a no portar una vida del que qualsevol dels que llegeixen això o escolten diferències podem entendre com:
Diversitat biològica: Genètica o diversitat intraespecífica, consistent en la diversitat de versions dels gens (al · lels) i de la seva distribució, que al seu torn és la base de les variacions interindividuals (la varietat dels genotips), segons Wikipedia.
Persones amb diversitat funcional: Aquelles persones que no poden realitzar les mateixes activitats de la vida quotidiana com: treballar, estudiar, etc. Busquen una igualtat amb la resta de persones, conegudes com "normals" o estàndard segons les estadístiques.
¿Això entra en diversitat funcional? Pablo Pineda, l'únic diplomat universitari amb Síndrome de Down.
Diversitat sexual: Fa referència a la sexualitat biològica, orientació sexual, etc.
Diversitat cultural: Convivència de més d'una cultura amb: valors, religions, llengües, etc. diferents, que es respecten entre elles.
Multiculturalitat: Concebuda, a més, com a societat complexa en la qual conviuen múltiples cultures i en la qual el flux migratori entre països i el flux d'informació, comunicació i cultura institueixen relacions socials, econòmiques, culturals, i de poder que deriven en múltiples i variats factors que condicionen aquestes relacions.
Interculturalitat: es refereix a la interacció entre grups humans de diferents cultures, duta a terme d'una forma respectuosa, segons Wikipedia.
Vivim en un món divers (o heterogeni), on cada un és especial amb les característiques físiques, psíquiques o de personalitat que resideixen a un mateix; penso que és important saber conviure amb la diversitat que ens envolta ja que aquesta ens pot enriquir de moltes maneres diferents, obrir la ment, tenir altres perspectiva de la vida.

Segueixo enllitada...

No me puc aixecar del llit, me fa molt de mal la panxa i gràcies als meus companys de pis, he pogut dinar... li he demanat al meu tutor que hem passi els quadarnets per corregir els deures dels meus nens, la veritat és que els trobo a faltar. El Pedro el meu tutor, m'ha portat un llibre que vull compartir amb vosaltres, ja us diré quan l'acabi quina és la meva opinió, però per ara us deixo un resum i a veure si us animeu a llegir-lo.

Aquest llibre es centra en com es pot promoure una educació inclusiva dissenyant,adaptant i proposant un currículum adequat qualsevol tipus d'aula. Extreu les experiències més innovadores dels Estats Units i Canadà, i descriu com cada escola pot esdevenir un lloc on tots els estudiants siguin benvinguts i puguin ser enriquits educativament. L'objectiu de les aules inclusives assegura que tot l'alumnat, fins al que ha estat etiquetat com severament discapacitat, crònicament disruptiu, amb característiques especials, superdotat o d'alt risc, sigui acceptat i inclòs amb ple dret en la comunitat escolar. 


En aquesta obra es demostra amb l'experiència que la inclusió és possible en la pràctica quotidiana i se'ns diu com. Per això, el professorat d'Educació Especial, investigadors, polítics, directius escolars i professorat d'aula i de suport,psicopedagogs, orientadors, tutors, etc., Podran beneficiar d'aquest útil instrument de treball. En els capítols d'aquest volum s'aborda des de la diferència entre integració i inclusió fins als mitjans per adaptar el currículum: estratègies, suport, col · laboració de l'alumnat, informació sobre el progrés individual, interacció amb les famílies i la comunitat, activitats extracurriculars, etc.

Avui estic malaltona,,,

Com bé sabeu, a vegades, l'estància en un pais extranger, pot ser una mica complicada, i és que el nostre cos, no està gens acostumat a alguns microbis que viuen en alguns aliments. Aixó et provoca un malestar molt fort a la panxa, que normalment va acompanyat de vòmits i diarreas, sé que és un poc escatològic parlar d'aquest tema, però m'agradaria prevenir-vos de possibles viatges que feu a l'estranger sobretot si a un país molt diferent.

Ara sóc al llit sense masses forces per fer res, estic més dèbil de lo normal, i si m'aixeco amb marejo. El metge m'ha dit que tinc la pressió molt baixa, tinc que seguir una dieta (bàsicament pastanaga i arròs...), i beure molta aigua, bueno durant dos dies tinc beure suero, ja que és perillós que em deshidrati. Un medicament que va molt bé i que ha d'estar a qualsevol farmaciola de viatge és el "Fortasec", segurament ens salvarà l'estada en més d'una ocasió, ja que és un fastidi posar-se malmanent de la panxa quan viatgem.

Bé, potser avui la publicació no te massa a veure amb les pràctiques, però ja que la meva situació és diferent, tenint en compte que sóc a Marroc, he cregut interessant compartir el consell amb vosaltres, que crec que estic segura que algun dia vindreu per aquí, o viatjereu algun país on voldreu probar totes les marevelles gastronòmiques. Us adjunto la imatge del medicament, I SOBRETOT MAI BEGUEU AIGUA DE L'AIXETA...!!!!! (Perquè ben segur que el necessitareu...)

EL TDAH

Bé, no sé si us ho he explicat mai però a la meva escola  no compta amb adaptacions curriculars, tot així l’escola intenta donar una resposta educativa adequada al col·lectiu de nens i nenes; i així queda contemplat en el projecte d’aula mitjançant les estratègies següents: incorporant a tots els nostres materials referents i propostes d’activitats que desenvolupin i consolidin la socialització dels alumnes, ensegnyant-los a conviure i a comportar-se adequadament en grup, a ser solidaris , a cooperar i a respectar les normes.

Per tant no hi ha cap nen que  tingui el currículum adaptat, tot i que després ja dur més d'un mes a l'aula he percebut alguns casos de possibles alumnes amb NEE. Sobretot m'agradaria de parlar-vos d'un cas en concret es tracta d'un nen molt mogut, és a dir podríem dir que és hiperactiu, ja que li costa molt estar quiet i fer una mateixa activitat durant un temps raonable, sempre es mou excessivament sense cap finalitat concreta, a més xerra moltíssim i mai respecta el torn de paraula, és molt impulsiu i interrompt gairabé totes les activitats que es fan a l'aula i te força manca d'atenció.

Per aquest motius he estat buscant diferent recursos per internet per treballar amb ell i saber com haig d'actuar. Crec que és important saber detectar les necessitats dels nostres alumnes, tot i que no estiguin diagnosticats. Us passo els recursos que he cercat per ioernet, perquè crec que a tots ens poden servir. He trobat una guia molt interessant editada per l'associació STILL i la Conselleria d'Educació de les Illes Balears. La veritat és que està molt bé i té, fins i tot, models de com fer exàmens i orientacions pràctiques.

GUIA PRÀCTICA TDHA

CONTES PER TREBALLAR EL TDAH

MANUAL DEL TDAH PER A FAMÍLIES I DOCENTS

JOCS ONLINE PER TDAH

Avui ha començat la setmana cultural...

El cole es realitza la setmana cultural desde fa 28 anys, és una iniciativa que tracta d'elaborar una sèrie d'actes que fagin ressaltar la nostre tasca educativa, en el país. En aquesta iniciativa participen tots el centres educatius espanyols, que es troben a Tetouan.

Des de l'escola, es programa una setmana intensa de tallers, que es duen a terme després de la jornada escolar.  El personal docent de l'escola s'encarrega de crear tallers que animin els nens a participar-hi, els tallers que han sorgit aquest any són els següents: contacontes, papiroflèxia, maquillatge i henna, cuina, poesia, encuadernació, caricatures, jocs de taula...

Jo ajudo en el taller de "Maquillatge i Henna", juntament amb dos professionals contractades per el cole. Avui ha sigut el primer dia, però la veritat és que el taller ha tingut molt d'èxit, sobretot amb la henna. Els tallers duren una hora, es fan durant els cinc dies de la setmana. Durant aquest període l'escola obre les seves portes, per tal de que tothom pugui assistir i participar en la setmana cultural. Paral·lelament als tallers de l'escola, es fan altres activitats fora del centre durant la setmana, per exemple hi ha teatre, projeccions, concerts...

Adjunto algunes fotos perquè us feu una idea de les activitats i dels tallers, la veritat que la meva valoració ha sigut molt positiva. A l'escola es respira un aire diferent, aquesta setmana  tothom esta més alegre i content, i la veritat que hi ha molta col·laboració per part de les famílies que venen a visitar-nos al centre.

Escola inclusiva o diversitat

De debò tenim que disposar d’unes lleis on aculli la manera de treballar la Diversitat?Em sembla una cosa fora de lloc que parlem de l'escola Inclusiva, quan en veritat de lo que  volem parlar és de diversitat a  l'aula. On  cada nen/a  té  la seva  manera de fer i de comprendre , i que com a mestres, som guies, o així ens hauríem de veure.


Formar amb les eines necessàries per quan puguin sortir al món siguin capaços de desenvolupar-se en un món de caos, ple de dificultats per a tots, encara que per a uns més que per a altres, però això segons es miri. Crec que tot aprenent de l'escola es troba dificultats, no només en els conceptes que ha d'aprendre, que són imposats per una sèrie de persones que creuen que és el que hem d'aprendre ...


Formar amb les eines necessàries per quan puguin sortir al món siguin capaços de desenvolupar-se en un món de caos, ple de dificultats per a tots, encara que per a uns més que per a altres, però això segons es miri. Crec que tot aprenent de l'escola es troba dificultats, no només en els conceptes que ha d'aprendre, que són imposats per una sèrie de persones que creuen que és el que hem d'aprendre ...


Si fóssim capaços de deixar les nostres diferències de banda, de veure que l'altra persona és persona encara que parli una altra llengua, es comuniqui de manera diferents que el teu. No seria enriquidor? Per fer una escola hegemònica tots igual. Si la gràcia és que siguem diferents en manera de pensar, crítics amb les nostres circumstàncies per poder millorar ...

La llengua i el bilingüisme.

Jo actualment estic cursant les meves pràctiques en una escola espanyol del Ministeri d'Educació a l'exterior, concretament a Tetuan (Marroc). A l'escola la llengua vehicular és el castellà, però es té un tractament especial amb la llengua del país (àrab clàssic).L'estudi de la llengua del país és obligatori en tots els nivells i etapes educatives, i atén a la diversitat lingüística de l'alumnat sota una doble perspectiva de llengua estrangera i de llengua materna. A més en el centre s'ofereixen classes de reforç en llengua castellana amb la finalitat de facilitar la incorporació d'alumnes la llengua materna no sigui el castellà. També tenen dues opcions per triar la llengua estrangera (francès o anglès). Això fa que l'alumnat pràcticament domini quatre llengües diferents: la materna, l'espanyola, el francès perquè moltes famílies el parlen a casa i l'anglès.
Com a curiositat i ja que parlem de les famílies multilingües, l'altre dia a classe parlant amb un alumne em comentava que a casa només parlen francès, i clar a mi em va sorprendre, i em diu: "és que l'àrab només l'utilitzem per parlar amb els criats i per insultar-nos ". Aquí el francès és la llengua de prestigi i moltes famílies de classe alta, infravaloren la seva llengua materna. De vegades no cal trobar-se en un altre país, perquè la llengua d'un mateix aquest infravalorada.
 Com a professora en formació crec que és important que s'afavoreixi el plurilingüisme com a riquesa dins i fora de l'espai escolar. I més al centre, com en el que curs les pràctiques, que va dirigit a alumnes bilingües amb coneixement d'una llengua diferent al castellà, en aquest cas l'àrab dialectal. Tenim l'exemple de Canadà, únic país del món on s'incorpora no només el plurilingüisme, sinó també la multiculturalitat com a part integral de la política lingüística. Actualment a Espanya la majoria del professorat és autòcton, encara que jo crec que, en qüestió de vint anys, podrem gaudir de professorat d'altres ètnies i cultures, fills o néts d'immigrants al nostre país, que afavoriran sens dubte el multilingüisme a l'aula.
Com a conclusió, crec que el mètode generalitzat d'ensenyament al nostre país no té en compte les llengües dels aprenents, i per això s'intenta que no les utilitzin durant el període d'aprenentatge de la nova llengua. Encara que en la meva escola si es té un tractament especial amb la llengua del país (àrab), no hi ha una formació específica per al professorat que ve aquí a impartir les classes. És a dir, no hi ha una preparació prèvia per a poder impartir classes d'espanyol com a segona llengua. Crec que és un error voler relacionar l'aprenentatge d'una llengua a l'escola, amb l'abandonament de coneixements previs com la llengua o llengües pròpies, perquè no ha de ser així. I és que en la majoria dels centres educatius on el multilingüisme és ja una realitat, segueix imperant el monolingüisme. Fet que crec que no afavoreix gens al nostre sistema educatiu, ja que l'important és veure aquesta diversitat com una font de riquesa, per promocionar el pluralisme cultural, considerant el desenvolupament de les capacitats lingüístiques. I així per exemple, poder incrementar les relacions comercials i els intercanvis a societats multilingües i multiculturals com la nostra.

El meu aniversari...

La veritat és que només pensar que tinc 29 anys, em tremola tot el cos. Avui he tingut una gran rebuda a l'escola. Totes els meus nens/es  m'han felicitat en entrar a l'escola, m'han portat flors, que per si no ho havieu notat m'agraden moltíssim ( fons del bloc). Hem seguit la programació d'aula i al final de la classe he rebut una gran sorpresa, m'han regalat una postal enorme feta per ells, plena de dedicatòries, i finalment m'han cantat aniversari feliç, en quatre idiomes diferents: castellà, francès, anglès i àrab.

Com sóc tan tonteta gairabé em poso a plorar, la veritat és que m'he emocionat moltíssim. A la tarda hem estat a un concert de música "Andalusí", que és un estil de música àrab que té el seu origen en el nord d'Àfrica, tot i que també és tradicional de l'època  de l' Al- Àndalus, entre els s.IX i XV. Després del concert hem anat cap a casa amb Lorena i Sandra, i no us podeu imaginar la que m'havíen preperat, estava la casa plena de companys del cole i amics que hem conegut desde que som per aquí.

La veritat és que ha sigut un dia molt complet, en cap moment m'he anyorat dels meus perquè m'han fet sentir-me com a casa.