La llengua i el bilingüisme.

Jo actualment estic cursant les meves pràctiques en una escola espanyol del Ministeri d'Educació a l'exterior, concretament a Tetuan (Marroc). A l'escola la llengua vehicular és el castellà, però es té un tractament especial amb la llengua del país (àrab clàssic).L'estudi de la llengua del país és obligatori en tots els nivells i etapes educatives, i atén a la diversitat lingüística de l'alumnat sota una doble perspectiva de llengua estrangera i de llengua materna. A més en el centre s'ofereixen classes de reforç en llengua castellana amb la finalitat de facilitar la incorporació d'alumnes la llengua materna no sigui el castellà. També tenen dues opcions per triar la llengua estrangera (francès o anglès). Això fa que l'alumnat pràcticament domini quatre llengües diferents: la materna, l'espanyola, el francès perquè moltes famílies el parlen a casa i l'anglès.
Com a curiositat i ja que parlem de les famílies multilingües, l'altre dia a classe parlant amb un alumne em comentava que a casa només parlen francès, i clar a mi em va sorprendre, i em diu: "és que l'àrab només l'utilitzem per parlar amb els criats i per insultar-nos ". Aquí el francès és la llengua de prestigi i moltes famílies de classe alta, infravaloren la seva llengua materna. De vegades no cal trobar-se en un altre país, perquè la llengua d'un mateix aquest infravalorada.
 Com a professora en formació crec que és important que s'afavoreixi el plurilingüisme com a riquesa dins i fora de l'espai escolar. I més al centre, com en el que curs les pràctiques, que va dirigit a alumnes bilingües amb coneixement d'una llengua diferent al castellà, en aquest cas l'àrab dialectal. Tenim l'exemple de Canadà, únic país del món on s'incorpora no només el plurilingüisme, sinó també la multiculturalitat com a part integral de la política lingüística. Actualment a Espanya la majoria del professorat és autòcton, encara que jo crec que, en qüestió de vint anys, podrem gaudir de professorat d'altres ètnies i cultures, fills o néts d'immigrants al nostre país, que afavoriran sens dubte el multilingüisme a l'aula.
Com a conclusió, crec que el mètode generalitzat d'ensenyament al nostre país no té en compte les llengües dels aprenents, i per això s'intenta que no les utilitzin durant el període d'aprenentatge de la nova llengua. Encara que en la meva escola si es té un tractament especial amb la llengua del país (àrab), no hi ha una formació específica per al professorat que ve aquí a impartir les classes. És a dir, no hi ha una preparació prèvia per a poder impartir classes d'espanyol com a segona llengua. Crec que és un error voler relacionar l'aprenentatge d'una llengua a l'escola, amb l'abandonament de coneixements previs com la llengua o llengües pròpies, perquè no ha de ser així. I és que en la majoria dels centres educatius on el multilingüisme és ja una realitat, segueix imperant el monolingüisme. Fet que crec que no afavoreix gens al nostre sistema educatiu, ja que l'important és veure aquesta diversitat com una font de riquesa, per promocionar el pluralisme cultural, considerant el desenvolupament de les capacitats lingüístiques. I així per exemple, poder incrementar les relacions comercials i els intercanvis a societats multilingües i multiculturals com la nostra.