Treballar l'autoestima...

He trobat un bloc molt interessant que m'agradaria compartir amb vosaltres. És el bloc de Jesús Jarque, Família y cole, on es fan un seguit de reflexions i recomanacions per treballar l'autoestima amb els infants, us deixo l'informació que he trobat perquè crec que val la pena tenir-la en compte.

La autoestima: ideas clave para desarrollarla

Les presento una serie continuada de artículos que voy a publicar a lo largo de esta semana dedicados a la autoestima. Se puede decir que en realidad es una larga entrada que iré publicando en cinco partes, una cada día.

Por qué escribir sobre la autoestima

Me consta que muchos de los que visitáis este Blog, lo hacéis buscandoinformación, materiales y asesoramiento sobre este tema.
Pero además, el desarrollo de una autoestima ajustada es el primer pilar delbienestar psicológico de cualquier persona y por supuesto, de nuestros hijos o alumnos. 

A quién va dirigida la serie sobre autoestima

Los artículos los he escrito pensando principalmente en los papás y mamás de los niños de 2 a 12 años. Los que tienen hijos adolescentes también podrán aprovechar el contenido y haré referencia a ellos en varios momentos.
Sin embargo, los profesores y otros profesionales podemos sacar partido a la serie. Como veremos, tenemos nuestra “cuota” de implicación en el desarrollo de la autoestima de los niños. Las pautas y estrategias para su desarrollo, también nos las podemos aplicar y utilizar en nuestra labor educativa. Pero además, los tutores y orientadores recibimos demandas de asesoramiento de las familias sobre esta cuestión. Esta serie nos puede ayudar para asesoraradecuadamente a las familias.

Qué preguntas quiere responder

En la serie de articulos voy a tratar de responder a las siguientes preguntas clave sobre el tema:

• Qué es la autoestima
• Qué aspectos o dimensiones contiene
• Cómo se manifiesta
• Cómo van construyendo los niños su propia autoestima
• Qué estrategias y pautas seguir para desarrollarla

El contenido de la serie sobre autoestima

A partir de mañana iré publicando las siguientes entradas relacionadas con el tema:

1. Autoestima: ¿Qué es?
2. Autoestima: ¿Cómo se construye?
3. Mejore la autoestima de su hijo en diez pasos: del 1 al 5
4. Mejore la autoestima de su hijo en diez pasos: del 6 al 10
5. La autoestima: recapitulando

Primeres frases en àrab

Avui m'he quedat a la classe d'àrab, la veritat és que ha sigut tota una experiència. L'àrab, és una llengua semítica, com l'hebreu , l'arameu, l'accadi o el sirià. Pel fet de l'expansió territorial a l'edat mitjana i per la difusió de l'Alcorà, aquesta llengua s'ha estès per tot l' Àfrica subsahariana  i bona part de l'Orient Pròxim. És la llengua oficial en vint països i cooficial en almenys altres sis; així mateix és la llengua oficial de la Lliga àrab i una de les sis llengües oficials de l'Organització de les Nacions Unides.

L'origen de la llengua àrab es remunta al segle II de la nostra era. La tradició oral considera no obstant que és una llengua revelada directament a Imael, fill d'Abraham Agar. Les primeres traces de l'escriptura es remunten més enllà del segle VI.

La llengua àrab compren tant una varietat estàndard que s'utilitza en lectura i escriptura, en situacions formals i en els mitjans de comunicació massius (àrab fus.ha - اللغة العربية الفصحى, al-luḡa al-ʿarabiyya al-fuṣḥà), com nombrosos dialectes locals, que a voltes arriben a ésser incompressible entre si a causa de diferències lèxiques i fonològiques, mentre que mantenen major continuïtat en el pla sintàctic.La denominació d'aquesta llengua en el propi idioma àrab és (al-luḡa) al-ʿarabiyya (la (llengua) àrab), tot i que en alguns dialectes, com en l'egipci es denomina (al-lisān) al-ʿarabī (en gènere masculí). 


La veritat és que m'agradaria aprendre àrab perquè trobo que és una llengua molt interessant, però és molt complicat perquè tenen sons que nosaltres no utilitzem per tant emitir depen de quins sons es fa gairebé imposible. Hem estat mirant de cursar algun curs, però tenen una duració mínima de sis mesos, i la veritat que no ens surt molt  a compta pagar per sis mesos quan només podrem fer classes dos mesos. De totes formes al profe d'àrab dels meus  alumnes , s'ha oferit per donar-nos unes classes bàsiques del dialecte que es parla aqui que és el Deriya. A veure com va tot...

El nen de la bicicleta

Els que heu vist el nen de la bicicleta, recordeu com és de contradictori el paper de l'estanquer i el seu fill. Recordava també la pel.lícula un deu salvatge. Les famílies de vegades magnifiquen problemes amb un afany de sobreprotecció que desvirtua fets que, no vol dir que no s'han de tractar, però que quan es desmesuren perden tot sentit i posen sobre la taula les nostres pròpies pors com adults.

Protegir, de vegades, amb omissions, faltes dels fills, per por a que es puguin sentir ferits o atacats... no ajuda als infants a créixer, no els ajuda a construir el seu propi sistema de valors.

A una escola el més important és el sentit de responsabilitat i pertinença a la comunitat i la confiança que això genera. Quan la confiança es trenca, la prioritat és recomposar-la i per fer-ho hem de tenir en compte sovint, efectes secundaris de les nostres accions i omissions. I davant d'una falta a la comunitat el que cal és una reflexió per arribar a entendre l'abast de la falta i que ha entrat en conflicte en el bagatge de valors que l'escola té.

Educar és complex i, de vegades, hi ha la percepció d'una certa desorientació que pot contaminar les nostres accions. El diàleg franc, el pensar una mica més enllà de l'ara, la reflexió individual en un context col.lectiu... poden ser elements que ens ajudin a tots plegats.

"La Milla Atlètica"

A l’escola  s’acosta la “Milla Atlética”. Que és una diada que promociona l’esport com hàbit saludable. He tingut les dos primeres hores lliures i he estat amb la cap d’estudis preparant murals, per la diada. Han quedat d’allò més bonics, hem estat pintant amb pintura de teixit, i la veritat és que està quedant un mural d’alló més xulo.


Els dijous normalment són dies tranquils, només tinc classe amb el meu grup les dos últimes hores, hem estat treballant els diferents tipus de paisatges a l'assignatura de coneixement del medi, i els he elaborat una presentació amb prezzi perquè he trobat interessant adaptar el tema que es tractava en el llibre, a una realitat més propera. Per tant he utilitzat diferents fotografies de Tetouan i del voltant, per mostrar-lis els diferents paisatges tan de costa com de montanya.


Estic molt contenta del resultat. Crec que una de les mancances més evidents en què es troba l'escola, és que els llibres de text que es treballen estàn pensats per ser treballats a escoles del territori nacional del nostre país, no existeix cap editorial que adapti els seus llibres, pensant en les escoles espanyoles que es troben a l'estranger. I per tant la majoria de vegades el què treballem (sobretot les imatges), no corresponen amb la realitat que es viu aquí.

Vull ser "Guàrdia Civil"

Avui ha sigut un dia tranquil, hem estat seguint la programació amb el llibre i hem realitzat les diferents activitats que pertocaven. Tot i que hi hagut un moment molt graciós a l’hora de llengua, que m’agradaria compartir amb vosaltres. Avui hem estat treballant  la narració, i una de les preguntes del llibre deia “¿Qué quieres ser de mayor y por qué? . En general les respostes han sigut força comuns metge, futbolista, mestra, perruquera...fins que he arribat a la gran Aya que ha contestat que volia ser guàrdia civil, si si no es pas broma, guàrdia civil, m’he quedat blanca. I lo millor ha sigut el per què de la seva resposta. Que cito textualment.- Quiero ser guardia civil, y trabajar en Ceuta para así ser de España, no quiero ser policía de Marruecos. Bé no sé, a mi personalment m’ha sorprès moltíssim la seva resposta, de fet crec que no conec a cap nen que m’hagi dit que volia ser guàrdia civil. No és que tingui res en contra dels guàrdies civils (tampoc els hi tinc apreciï)...però no sé em fa gracia que una nena que no és ni espanyola, i que viu en un altre país digui que ella de gran, guàrdia civil.

La meva entrada d’avui és més una anècdota, que m’ha semblat interessant compartir amb tots vosaltres.

Per què vull ser mestra

Per què vull ser mestra? De fet jo més d’una vegada m’he fet aquesta pregunta. Des de ben petita he tingut clar que la meva professió aniria dirigida al món social, he sigut sempre una persona amb ganes de  canviar una mica el món, i fer-lo més just i equitatiu. Per això em vaig decantar en un principi  per “Integració Social”, i no em vaig equivocar. El cicle m’ha aportat una experiència tant laboral com personal, que em va  fer decidir-me per tirar endavant i seguir estudiant. Les meves darreres experiències amb infants com a suport educatiu, i les meves motivacions i objectius personals, han fet possible “la gran decisió” com dic jo, de la meva vida que ha sigut posar-me a  estudiar Magisteri.

Des de el meu punt de vista ser mestra, és molt més que una professió. És un compromís social. Compromís en caminar cap a una societat més democràtica i crítica, on els valors universals han de ser l’eix de la nostre educació,  valors com la responsabilitat, la tolerància, el respecte, l’empatia, la solidaritat...

M’agradaria formar part de l’escola, com a PT, ja que és el perfil de mestra, on jo em veig reflectida. Tinc ganes d’aprendre moltes coses, i poder transmetre-les als meus alumnes, per tal de motivar-los i incentivar-los, i que no vegin l’aprenentatge com una obligació.

Sé que això només és el principi, i que queda un llarg camí de formació i dedicació a la meva feina, sé que hi haurà moments durs, i que de vegades em preguntaré si ho estic fent bé, o si podria millorar,... però també sé que vull donar els meus alumnes el meu temps i el poc del meu saber perquè el dia de demà siguin persones crítiques davant del món que ens envolta.


Us deixo aquest video, perquè a les persones sembla ser que se'ls ha oblidat què són els mestres.

Trastorns Conducta

Quan parlem de “mala conducta” ens referim principalment a desobediència i desafiament.

La desobediència la podríem definir com el “fracàs per iniciar una conducta requerida per un adult en un temps raonable, fracàs en mantenir l’obediència fins que totes les demandes contingudes en la ordre són complertes o fracàs en seguir normes de conducta prèviament establertes en una situació”.

El desafiament com “el nen manifesta resistència verbal o física a les instruccions dels pares arribant a poder-se mostrar agressiu quan aquests intenten imposar una ordre desobeïda”.

Les males conductes, agressives, d’oposició, desobedients o desafiants es troben sovint en la població infantil - juvenil com a part d’un desenvolupament evolutiu normalitzat. No obstant, quan la magnitud, freqüència o perseverança en el temps d’aquestes són excessives, poden necessitar la intervenció d’un professional de la salut per a corregir-les a temps.

La desobediència, les rabietes y el negativisme entre d’altres, constitueixen part dels trastorns de conducta més habituals durant la infantesa. Aquests problemes poden resultar pertorbadors per als pares donat que solen suposar desafiaments a la seva autoritat i control, van en augment de la seva freqüència, magnitud i el més significatiu, l’edat d’inici de cada vegada és més primerenca.

Una de les situacions més preocupants per als pares i educadors és veure com els seus fills i alumnes presenten dificultats a l’hora d’acceptar normes que la majoria dels nens accepten i compleixen. Podríem dir que els factors decisius per la situació actual és l’entorn en el que vivim, així com la cultura de l’ individualisme en la que vivim, la competitivitat extrema i el materialisme,  a l’hora que la tendència a delegar les funcions que haurien de tenir els pares, al context escolar únicament, sense una connexió e interacció adequada entre els dos sistemes. Com a conseqüència d’això, fins al 15% de les menors, presenten accions agressives, violentes e, inclús, delictives.

I com sempre hem de tenir clar que  es pares són un clar model per nen, i que han de ser un clar exemple a seguir per els seus fills.